Requisits i obligacions que estableix l´EMIR

El Reglament (UE) 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d´operacions (EMIR) va entrar en vigor el 16 d´agost de 2012.

Aquest Reglament va ser modificat pel Reglament (UE) 2019/834 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2019, (EMIR-Refit) amb el qual es va revisar l´EMIR, pel que fa a l´obligació de compensació, la suspensió de l´obligació de compensació, els requisits de notificació, les tècniques de reducció del risc en els contractes de derivats extraborsaris no compensats per una entitat de contrapartida central, la inscripció i la supervisió dels registres d´operacions i els requisits aplicables als registres d´operacions.

L´EMIR i la seva modificació per part del Reglament EMIR-Refit estableixen un seguit d´obligacions per a tots els inversors que negociïn contractes de derivats, siguin entitats financeres o no financeres, si bé la intensitat d´aquestes obligacions és proporcional al nivell d´activitat i a l´ús que es faci dels derivats.

Així mateix, a l´EMIR hi ha una sèrie d´exempcions per a determinades operatives, com per exemple, la cobertura dels riscos propis de la gestió d´un negoci, els contractes subscrits entre empreses d´un mateix grup, etcètera. És convenient que tots els interessats revisin si es troben en cap dels supòsits d´exempció i, en aquest cas, facin els tràmits oportuns establerts.

Les principals obligacions de l´EMIR són:

• L´ús obligatori d´una entitat de contrapartida central autoritzada quan es negociïn determinats contractes de derivats per als quals s´hagin establert obligacions de compensació centralitzada:
  • Les entitats financeres que superin algun dels llindars d´activitat fixats en l´EMIR en alguna classe de subjacent, han de compensar obligatòriament a través d´una ECC els contractes que subscriguin amb entitats també subjectes a l´obligació de compensació en qualsevol classe de derivat.
  • Les entitats no financeres que superin algun dels llindars d´activitat fixats en l´EMIR en alguna classe de subjacent, han de compensar obligatòriament a través d´una ECC els contractes que subscriguin amb entitats també subjectes a l´obligació de compensació relacionats amb la classe de contractes en els quals s´ha sobrepassat el llindar de compensació.
  • No obstant això, l´EMIR preveu la possibilitat que els contractes subjectes a l´obligació de compensació no es compensin a través d´una ECC si aquests s´han formalitzat entre entitats d´un mateix grup i es compleixen les condicions que estableix l´article 4.2 del Reglament Europeu.
• Les entitats financeres i no financeres espanyoles han de notificar a la CNMV i a l´ESMA (Autoritat Europea de Valors i Mercats) que han excedit algun dels llindars de compensació o que han decidit no calcular les seves posicions en derivats; en aquest cas, també els seran aplicables les obligacions de compensació centralitzada.
• La notificació a registres d´operacions autoritzats o reconeguts per l´ESMA de tots els contractes de derivats que es negociïn. Això no obstant, l´obligació de notificació no s´aplicarà als contractes de derivats entre entitats d´un mateix grup quan almenys una de les contraparts sigui una entitat no financera, sempre que:
  • Les dues contraparts estiguin íntegrament compreses en la mateixa consolidació.
  • Les dues contraparts estiguin subjectes a procediments adequats i centralitzats d´avaluació, mesurament i control del risc.
  • L´empresa matriu no sigui una contrapart financera.
  • Les entitats que vulguin fer ús d´aquesta exempció han de notificar-ho degudament a la CNMV.
• L´ús de tècniques de mitigació de riscos quan es negociïn contractes de derivats no compensats a través d´una contrapart central, relacionades amb:
  • La confirmació puntual dels contractes i l´establiment de procediments fixats per endavant per identificar i resoldre possibles litigis entre les parts.
  • La conciliació i compressió de les carteres, la valoració periòdica dels contractes i l´intercanvi de garanties, quan se superin determinats llindars d´activitat.
  • En els articles 11.5 i següents, l´EMIR preveu una sèrie d´exempcions a l´obligació d´intercanvi de garanties en els contractes subscrits per entitats que pertanyen a un mateix grup, sempre que es compleixin un seguit de requisits.
• L´establiment de requisits organitzatius, de conducta i prudencials a les ECC.
• L´establiment de requisits de funcionament i autorització per part de l´ESMA als registres d´operacions. Actualment, l´ESMA manté actualitzada una llista de registres d´operacions autoritzats que es pot consultar a l´enllaç següent.

• Tots els contractes de derivats OTC, és a dir, aquells en què en la seva execució no ha intervingut un mercat regulat d´acord amb la normativa MIFID, estaran subjectes als requisits de compensació centralitzada, quan així ho determinin les autoritats europees, i, en la resta dels casos, a l´aplicació de tècniques de mitigació de riscos.
• Tots els contractes de derivats, tant els negociats en mercats regulats com els OTC, s´han de reportar en un registre de contractes autoritzat o reconegut degudament per l´ESMA.
• Per contrapart financera s´entén: les empreses de serveis d´inversió, les entitats de crèdit, les empreses d´assegurances, les empreses de reassegurances, els fons d´inversió i les seves societats gestores, els fons de pensions (subjectes a determinades exempcions transitòries), els fons d´inversió alternativa i els dipositaris centrals de valors.
• Per contraparts no financeres s´entén: la resta d´entitats que no tinguin la consideració de contraparts financeres. Es considera que les contraparts no financeres han superat el llindar de compensació quan el valor nocional brut dels seus contractes de derivats OTC supera alguna de les cotes següents:
  • 1.000 milions EUR per a derivats sobre crèdit
  • 1.000 milions EUR per a derivats sobre renda variable
  • 3.000 milions EUR per a derivats sobre tipus d´interès
  • 3.000 milions EUR per a derivats sobre divises
  • 4.000 milions EUR per a derivats sobre matèries primeres i sobre altres subjacents no especificats abans

Per elaborar aquest càlcul, la contrapart no financera ha d´incloure tots els contractes de derivats OTC subscrits per aquesta o per entitats del seu grup que no s´utilitzin per reduir els riscos d´activitat comercial o de l´activitat de finançament de la seva tresoreria.

DISCLAIMER: Aquest text té com a finalitat informar el públic en general sobre diferents aspectes relacionats amb l´EMIR. Per la seva naturalesa divulgativa no pot constituir un suport per a interpretacions jurídiques posteriors, de manera que la normativa vigent és l´única aplicable per a aquestes finalitats.